Catúfols de sínia andalusins i espais de cultiu a Miravet / Helena Kirchner, Antoni Virgili, Manel Pica, Montserrat Rovira



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 301-306 : il


En unes obres de neteja d'una sínia situada en la plana fluvial adjacent a Miravet (Ribera d'Ebre) es van recuperar fa uns anys tres catúfols islàmics. Les troballes permeten assegurar que aquesta sínia es va construir en època andalusina. A més, com a resultat de la recerca documental i del treball de camp s'ha pogut reconstruir el parcel·lari en el qual aquesta i altres sínies van funcionar des d'aleshores fins a temps recents. Les parcel·les i estructures agràries documentades se situen en les zones de plana fluvial. No consta cap indici documental ni arqueològic que es realitzessin assuts o derivacions d'aigua del riu.

Espais agraris de l'entorn del castell de Miravet abans i després de la conquesta cristiana (segles X-XVII) / Helena Kirchner, Antoni Virgili, Montserrat Rovira, Manel Pica



En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 30 (2020) , p. 273-286 : il. (Dossier. Cristians, musulmans i moriscos. Població i societat a l'Ebre en època medieval i moderna. Homenatge a Pascual) 
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest article presentem l'estudi dels espais agraris propers al castell de Miravet en època medieval, just abans de la conquesta cristiana de mitjan segle XII, i a partir d'aquesta. La contrastació de la informació de la documentació escrita, el treball de camp, la prospecció arqueològica de superfície i l'anàlisi morfològica dels parcel·laris ha permès reconstruir en planta els espais cultivats i els circuits artificials de l'aigua, reconèixer els topònims i les restes arqueològiques dels llocs de residència, així com situar-los. Aquests espais de conreu estaven ubicats en cotes més elevades respecte als terrenys de ribera, es trobaven a banda i banda dels accessos al nucli habitat i estaven equipats amb pous de sínia. Les troballes de catúfols andalusins indiquen que alguna d'aquestes sínies era ja operativa en època islàmica. Amb el decurs dels anys, els nous senyors cristians van impulsar programes de colonització en les terres més baixes properes a la riba fluvial.

Diplomatari de la catedral de Tortosa : episcopats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272) / edició a cura de: Antoni Virgili, Josep Maria Escolà, Manel Pica, Montserrat Rovira



Barcelona : Fundació Noguera, 2018
2 vols. (1128 p.) ; 24 cm (Diplomataris, 76-77) 
Bibliografia. Índex. Introducció i sumaris en català, textos originals en llatí.
ISBN 9788499759890 (o. c.)
ISBN 9788499759838 (vol. 1)
ISBN 9788499759845 (vol. 2)

Després de dos anys llargs de treball intensiu, precís i eficaç d'un prestigiós equip d'experts, veu la llum el Diplomatari de la catedral de Tortosa que recull els pergamins redactats durant els pontificats de Ponç de Torrella (1212-1254) i Bernat d'Olivella (1254-1272). Aquest treball s'ha distribuït en dos volums, dels quals en presentem ara el primer. Ambdós són a més la continuació dels publicats per la Fundació en aquesta mateixa col·lecció Diplomataris, números 11 i 25, que contenen els pergamins del Diplomatari de la catedral de Tortosa entre els anys 1062 i 1193. El primer pontificat abraça el temps de la derrota de Pere I a Muret i el dol i fracàs dels occitans residents a la diòcesi en contacte amb els càtars; també el de l'acompanyament polític, militar i pastoral del rei Jaume I i de les seves hosts en l'avançada conqueridora de la zona valenciana de la diòcesi, assegurant- ne els nous límits, per la qual cosa Ponç de Torrella no deixà el rei fins a la caiguda de València. Bernat d'Olivella fou el bisbe de les concòrdies i dels pactes en el recobrament de la meitat dels delmes del bisbat amb el monarca; de la cessió al monestir de Benifassà dels drets sobre molins, forns i delmes dels llocs que estaven per poblar; del repartiment de drets i béns amb el Capítol dels castells i viles de Miravet, Albalat i Cabanes, Almassora i el Mas de Na Cambrils per al bisbe, i de la baronia de Cabacés, la Granadella i els Molins del Comte per al Capítol; fou el bisbe dels funerals de Jaume I a València i de la coronació de Pere II i la reina Constança a Saragossa. Home de confiança del Conqueridor, fou lloctinent general a Aragó i Catalunya. (Editorial).

La Repoblació del Camp de Tarragona : estat de la qüestió / [Ezequiel Gort Juanpere, Eduard Juncosa Bonet, Montserrat Rovira Rafecas, Josep Maria Sans i Travé, Lucas Villegas-Aristizabal, Antoni Virgili i Colet ; coordinació: Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona]

Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip (1es : Tarragona )


Tarragona : Silva, 2018
157 p. ; 23 cm (Inter primas, 3) 
Bibliografia. 4 capítols en català i 1 en castellà.
ISBN 9788494831898

La repoblació del Camp de Tarragona. Estat de la qüestió aplega les conferències de les I Jornades d'Història Mn. Sanç Capdevila i Felip, en les quals diversos professors i estudiosos van exposar les línies actuals d'investigació sobre la reconquesta i repoblació cristiana al sud de Catalunya, preferentment al segle XII, una història sens dubte èpica i fundacional. Lucas Villegas ens parla de la influència de les creuades i la participació normanda -es especial de Robert Bordet o d'Aguiló, príncep de Tarragona-, i no com a un fet aïllat sinó com a una altra guerra santa animada pels arquebisbes i els papes i en col·laboració amb els comtes de Barcelona. Eduard Juncosa tracta la la qüestió del cosenyoriu de la ciutat de Tarragona que exercien per indivís els comtes-reis i l'arquebisbe. Ezequiel Gort defensa la tesi que, amb anterioritat a aquesta colonització medieval, hi havia comunitats pageses que, al no estar sota el control feudal i pagament de rendes, no generaven documentació però eren població real. Serà amb la caiguda del poder musulmà a Siurana (1153) a mans cristianes i, sota l'empenta feudal, que el procés colonitzador tiraria endavant. Josep Maria Sans Travé enllaça el cas de la Conca de Barberà amb el Camp de Tarragona, des dels segles X al XII, i com a figura central Ramon Berenguer IV, que eixampla el comtat de Barcelona cap a occident, situant la frontera a tocar de l'Aragó, i amb la cooperació de nobles i institucions religioses, com fou el cas dels cistercencs a Poblet. Antoni Virgili compara els casos de Tarragona i de Tortosa, més dificultós militarment i econòmicament en el cas de la ciutat ebrenca. Montse Rovira analitza el Milà, com a nou model de repoblació amb les cartes de població de noves viles i ja no tant amb una xarxa de castells termenats. (Editorial).


Conté:
- 229482  Villegas-Aristizábal. Lucas. Cruzados normandos en la frontera del Ebro : el caso de Tarragona.
- 229483  Juncosa Bonet. Eduard. La Forja i el desenvolupament del condomini de Tarragona.
- 229484  Gort i Juanpere. Ezequiel. La Colonització i la formació de les poblacions del Camp de Tarragona i el Priorat.
- 229485  Sans i Travé. Josep Maria. Reconquesta i repoblació de la Conca de Barberà.
- 229486  Virgili i Colet. Antoni. La Colonització feudal del Camp de Tarragona : dels castra a les viles noves (ss. XI-XIII ). Connexions amb Tortosa.